TEMPUS

TEMPUS parla del temps a partir de la figura d’un personatge, en Klaus, un vell rellotger. En Klaus convida al públic a fer una visita al seu taller, un lloc ple de rellotges, però on curiosament sembla que s’hagi aturat el temps.

Klaus no parla. Bé, només diu tempus, però ja se les empesca per explicar la història dels rellotges, demostrar que arreglar un rellotge de paret pot acabar sent una escena ben divertida o convertir-se en el director d’una peculiar orquestra de cucuts.
Klaus és divertit però a la vegada tendre, pura poesia, i es mou al ritme del tic-tac dels rellotges i de la música, una música original interpretada pel seu pianista, que va marcant el tempus de l’espectacle.