Entrevista a Francesc Rosell, cap de voluntaris de la Mostra

Entrevista a Francesc Rosell, cap de voluntaris de la Mostra

A pocs dies de l'inici de la 28a Mostra de Teatre Infantil i Juvenil, el grup de voluntaris de La Xarxa Igualada es prepara per dur a terme la seva tasca, un bon exemple del valor del voluntariat. Parlem amb el Francesc Rossell, cap de voluntaris de La Mostra.

FUNDACIÓ XARXA: Estem a pocs dies del començament de La Mostra…. Tot a punt?

FRANCESC ROSELL: Sempre hi ha el neguit de si les coses estan a punt. Sortosament formar part d’un equip que durant tot l’any organitza l’esdeveniment et fa estar més tranquil. A més, el grup Xarxa Igualada em fa costat en tots els temes relacionats amb el voluntariat de La Mostra. La meva amiga, la Rosa Perelló, destacava fa pocs dies a l’AnoiaDiari que “aquest esdeveniment és una gran oportunitat familiar de gaudi, d’aprenentatge i també de creixement personal (...) Per això, sortir al carrer aquests dies i participar de la festa és una inversió de present i de futur per a infants i joves, per aprendre cultura i arrelar-la ben endins (...) I a més a més no heu de patir per res: moltes persones voluntàries tindran cura de tots els detalls per tal que us sentiu ben atesos”.

Ja sabeu que les entitats amb voluntaris hem d’esvair la inefable Llei de Murphy. Quan s’organitza qualsevol acte s’ha de tenir present. Per això, a més d’una bona programació i unes activitats paral•leles, cal comptar amb un llistat de tots els voluntaris, un pla en cas de pluja, recordar-se de la implicació de tots els serveis municipals (cultura, brigades, policia, via pública, neteja...), les entitats que cedeixen els seus locals, els serveis d’emergència (sanitat, bombers, protecció civil, seguretat...). A més, quan alguna cosa no vagi bé hi haurà un conegut que ja ho sabia o que et dirà: ‘Ja t’ho deia!”. A veure si abans que comenci tinc un bon planning amb les necessitats i la manera de cobrir-les.

FX: Explica’ns quan comenceu amb els preparatius i com aneu desenvolupant l’organització prèvia.

FR: De fet, sempre estem una mica actius. Com sabeu, l’any 2018 farà quaranta anys que a Igualada es duu a terme una programació estable de teatre infantil i juvenil. Primer, com a grup Rialles i després com a membres locals de La Xarxa. La programació familiar es desenvolupa de setembre a març, just abans de l’inici de La Mostra. Som una dotzena de persones que tirem endavant la programació quinzenal i, a més, col•laborem en l’organització dels espectacles infantils de la Festa Major i el ball infantil de Carnestoltes. Com a grup Xarxa Igualada coordinem els voluntaris des de la primera edició. Ells són la peça clau perquè l’engranatge de La Mostra funcioni a la perfecció.

A la meitat de la temporada, cap al mes de desembre, proposem la persona que serà cap de voluntaris a l’equip directiu de La Mostra. Ells ens expliquen les línies estratègiques i les novetats de l’edició. També, si tenen tancada la programació, el nombre d’espais escènics i d’espectacles. Abans, la crida als voluntaris es feia entre les coneixences dels membres del grup, però ara es fa per mitjà de la pàgina web de La Mostra. La inscripció es fa mitjançant un formulari on, a més d’indicar la disponibilitat durant aquests dies, es poden escollir les funcions a desenvolupar. No cal dir que s’envien correus electrònics o es fan trucades a les persones que ja han fet de voluntaris en altres edicions i se’ls recorda les dates i la necessitat d’inscriure’s. Enguany s’ha fet una campanya amb l’eslògan ‘Tots fem La Mostra’. Voluntaris d’altres anys explicaven amb una frase la seva experiència i animaven a altres ciutadans a fer-se’n.

Quan estan a punt de tancar-se les inscripcions, mirem entre les persones voluntàries més veteranes quines poden ser les més adequades per fer-se càrrec de la regidoria de cada espai. Parlem amb elles per si ho poden fer. Assignem els regidors a cada espai de representació i, de manera paral•lela, fem una graella assignant a cada lloc i segons les necessitats, la resta de voluntaris.

Enguany, les inscripcions es van tancar el dia 9 de març i el dia 10 es va fer la reunió de voluntaris. En aquest acte es van assignar els espais i, després, el director de La Mostra, el Pep Farrés, va fer un repàs de tota la programació. A partir del dilluns 20 de març (coincidint amb el Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil) es va iniciar la campanya “El 20 de març penja el domàs”, perquè les persones que tenen el domàs de La Mostra guarneixin els seus balcons.

FX: Segurament la majoria de vosaltres sou veterans que heu de formar els nous voluntaris que s’hi incorporen. Com els prepareu i quins són els consells més importants que els doneu?

FR: Entre tots els voluntaris s’escullen els més veterans i s’assignen com a regidors d’espai. Són catorze o quinze persones que tindran cura de rebre les companyies, seran les interlocutores entre la companyia i l’equip tècnic, donaran les ordres d’inici d’espectacle i atendran les necessitats del públic. El regidor és el representant de l’organització a l’espai d’actuació. A més, també hi ha un responsable d’informació i un de suport a la llotja professional.

Cada any es fa una mica de formació a aquestes regidors voluntaris. Enguany n’és coordinadora la Soles Velázquez, regidora a diversos festivals i fires, que ha estat també la persona responsable de la formació.

Els regidors són informats dels aspectes més importants: tipologia d’espectadors, tipus d’acreditacions, l’obligatorietat que tothom vagi amb entrada als espectacles de pagament, les indicacions sobre l’obertura de portes i si els espectadors que arriben tard, la captació d’imatges, els retards o suspensions d’espectacles... També reben unes indicacions sobre possibles queixes i la manera de resoldre incidències, algunes de les quals són derivades a informació, altres a la cap dels regidors i altres al cap tècnic.

També se’ls facilita un llistat amb les seves tasques i les de la resta de voluntaris, feines que són molt similars a les que faria el personal de sala d’un teatre estable. Volem que el seu pas per La Mostra, la seva participació, a més del compromís que ja han demostrat, contribueixi a acomplir els seus desitjos com a voluntari o voluntària.

Voluntaris Mostra d'Igualada

FX: Quantes persones en formeu part durant La Mostra i com us organitzeu?

FR: Cal dir que els voluntaris i voluntàries som la cara visible de La Mostra d’Igualada. Durant aquests dies som un grup d’entre setanta i vuitanta persones, algunes de les quals només hi col•laboren un dia, segons la seva disponibilitat. Ens organitzem a partir de la Cap de Regidors i el Cap de Voluntaris. D’ells en pengen els regidors i voluntaris que treballen segons les indicacions de l’equip directiu de La Mostra. L’equip de voluntaris participa activament en l’organització de La Mostra amb tasques com ara el control d’espais, l’atenció al públic i l’orientació en la compra d’entrades al Punt d’Informació; el suport en l’organització a l’hora d’embossar material per als professionals, el guarniment de la ciutat i dels espais professionals, la captació de dades del públic, la dinamització de l’espai La Mostra JOVE... Tot això ho coordina el grup Xarxa Igualada.
A més, hi ha un altre tipus de voluntaris que són les famílies acollidores. Enguany n’hi ha prop d’una trentena. No cal dir que en aquest sentit les persones voluntàries són una mica ‘mecenes’ de La Mostra. No produeixen uns ingressos directes, però permeten que l'organització s’estalviï uns diners. I a més, què carai, hi ha una major vinculació de la ciutadania i podem afirmar que Tots fem La Mostra.

FX: Quins són els espais de La Mostra que poden presentar més dificultats?

FR: Sens dubte els espais de carrer. Són els espais on artistes, tècnics, regidors d’espai, voluntaris i públic són més vulnerables. D’una banda, es poden patir les inclemències del temps, especialment la pluja o el fred, però també és més difícil de controlar els aforaments, vetllar per la correcta visió dels espectacles, controlar sorolls aliens (vehicles, so d’altres places, etc). En cas de pluja encara és més greu per als espectacles exteriors de pagament perquè s’haurà de retornar l’import de les entrades. Aquí els voluntaris han de donar una bona imatge i tractar el públic amablement per tal evitar complicacions.

També poden generar conflicte els espais amb un aforament petit. Que hi hagi poques localitats disponibles fa que moltes persones no tinguin entrada i es quedin sense veure l’espectacle. Hi ha altres espais que no són teatres on les queixes poden arribar de les companyies per les dificultats d’exhibició de la seva proposta escènica. A tot arreu cal molt diàleg i cordialitat.

FX: Com ha evolucionat La Mostra en els darrers anys, des del punt de vista organitzatiu?

FR: Com sabeu, La Mostra neix a Igualada l’any 1990 impulsada per Rialles. El Pere Fontanet en va ser el primer director. La segona etapa, dirigida per Agustí Coll, era organitzada per la Fundació Xarxa. En paral•lel hi havia la mostra de Cerdanyola. L’objectiu és presentar produccions adequades per apropar les arts escèniques als infants de Catalunya en el marc de les programacions d’aquestes entitats. Al 2006 i per voluntat de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC) s’unifiquen les dues mostres en la d’Igualada amb el nom de La Mostra d’Igualada. Fira de teatre infantil i juvenil. Els joans de Vol-Ras en seran els primers directors. Al 2007, a més, tindrà un gerent, en Pau Llacuna, que organitza una estructura amb una secretaria permanent. L’objectiu bàsic d’aquesta fusió és, a més de continuar dotant de programació els municipis de Catalunya, intentar obrir mercat de les companyies catalanes tant a la resta de l’Estat com a l’àmbit internacional.

De 2008 al 2014 amb Òscar Rodríguez i Òscar Balcells a direcció artística i gerència, es configura un equip de treball estable. Assoleix una notorietat arreu. L’any 2015 La Mostra d’Igualada esdevé Mercat estratègic de la Generalitat de Catalunya com a eina d’articulació del teatre infantil i juvenil i se’n renova l’estructura organitzativa. Pep Farrés n’assumeix la direcció artística i Sílvia Lorente n’és la directora executiva. El director ha fet una aposta clara pels espectacles juvenils, creant La Mostra Jove a l’espai de L’Escorxador amb vocació de convertir-se en pol d’atracció per a nois i noies de 12 a 18 anys. Enguany, a més, tindrà un apartat autogestionat per joves igualadins que s’hi han implicat molt. Aquesta vegada, Pep Farrés ha volgut posar el focus en temàtiques poc tractades al teatre familiar, temes considerats tabú com la guerra, la por, el dol, l’assetjament o la identitat sexual, entre d’altres. Iniciatives com el Mercat de projectes van donant els seus fruits. Enguany hi ha 6 espectacles que s’hi van donar a conèixer. Farrés presenta La Mostra amb quatre itineraris recomanats per edats i així les famílies poden escollir millor els espectacles, Enguany s’incorporen dos nous espais: Les cotxeres, el nou local dels Moixiganguers, i el Celler del sindicat, obra d’en Martinell.

Tots els equips directius han treballat per millorar, dia a dia i pas a pas, tots els aspectes organitzatius de La Mostra i sempre han tingut al seu costat els voluntaris de Xarxa Igualada, que volem que la ciutat ofereixi a Catalunya i al món la millor Mostra possible. Totes aquestes persones voluntàries vetllem per tenir cura de tots els detalls perquè els qui vingueu a Igualada us sentiu ben atesos.

FX: I respecte a l’afluència de visitants i la diversitat de públic?

FR: Aquest és un tema del qual a mi em costa parlar-ne. Ja em costava fa trenta anys quan programava la Fira de Tàrrega, amb moltíssima més gent. A totes les edicions trobo que hi ha molt públic. Jo sóc un profeta de l’endemà. Quan acabi La Mostra i l’organització doni les xifres en podré dir alguna cosa. És cert que cada any hi ha més companyies que s’ofereixen per participar-hi. Els primers anys no acostumaven a ser més de 300; al 2015 foren 322 propostes; al 2016 es van inscriure 434 espectacles i la convocatòria de 2017 ha tancat amb 665 produccions. També cada cop s’inscriuen més professionals. El 72% dels professionals acreditats vénen a La Mostra amb intenció de comprar. L’any passat els passis escolars van tenir 4.100 alumnes, 1.400 més que al 2015. L’ocupació de les sales és d’un 81% i els espectacles de carrer acostumen a ser molt participats. Quan s’obre la venda d’entrades per Internet s’acaben les localitats per a alguns espectacles de manera immediata. El públic sempre ha estat divers i és molt bonic veure famílies d’arreu de Catalunya omplint els nostres teatres, places i carrers. Els hem d’agrair que tinguin les arts escèniques com a pilar de la formació dels seus fills.

FX: Ens pots explicar alguna anècdota que tingui com a protagonista algun voluntari?

FR: Crec que les anècdotes més desafortunades passen en temes de protocol. Com que els voluntaris tenen la norma de no deixar entrar a ningú sense entrada, poden barrar el pas a algun convidat oficial fins que no se n’aclareix la identitat. Espero que no ens passi amb l’Alcalde o el Conseller de Cultura. Això sí que els faria passar per un mal tràngol.

FX: Què és el que més valores, a nivell personal, d’aquesta experiència?

FR: Primer vull dir que totes les persones de Xarxa Igualada que m’han precedit han estat molt bons caps de voluntaris. No sé si sabré estar a l’alçada de gent com el Josep Torreguitart, l’Abel Ramos o l’Eva Galtés. Sí que et puc dir és que col•laborar a La Mostra forma part de l’ADN de la meva família. L’any 1990, quan treballava a la Fira de Tàrrega, l’Agustí Coll em van demanar que col•laborés a iniciar La Mostra. Allà em vaig retrobar amb la Carme Pelfort amb qui hem format una família. Després vaig començar a treballar a l’Ateneu Igualadí i a l’Ajuntament d’Igualada, fet que m’hi ha implicat personalment i professionalment. Quan era director del Teatre Municipal de Girona vaig continuar sent voluntari en l’organització de temes tècnics. Des que han nascut els meus fills, tota la família hi hem fet pinya. Ara són els meus fills Martí i Biel, de 14 i 12 anys, els que s’impliquen fins al moll de l’os. Durant l’any col•laboren amb La Xarxa i durant La Mostra veuen tants espectacles com poden i participen en iniciatives diverses, com ara en el concurs de crítica, o bé aconsellant espectacles des de la ràdio o la televisió.

FX: Gràcies Francesc, ens trobem a La Mostra!