LA TROBADA XARXERA DE MANRESA, TOT UN ÈXIT!

   

Una setantena de persones van participar el passat dissabte, 26 de març, de la trobada xarxera celebrada a Manresa, una jornada en la qual, a més de dur a terme la Reunió de Patronat, els participants van poder gaudir en família de jocs, espectacles i un dinar de germanor.


Durant el matí, també es va dur a terme una sessió de debat moderada per Joan Morros i en la qual també van participar diferents companyies. Voluntariat i artistes van compartir les principals preocupacions del grup i van reflexionar sobre qüestions com l'atracció del públic jove, el relleu generacional o la implicació dels Ajuntaments. No et perdis algunes de les conclusions que en vam poder treure!

LES REFLEXIONS IMPRESCINDIBLES DEL DEBAT

  1. El teatre familiar ha de reivindicar el seu espai dins del món cultural. Conjuntament, programadors i companyies, hem de treballar per dignificar el sector i situar les arts escèniques per a aquest públic al lloc que mereixen.
  2. Les eines de comunicació, tant digitals com tradicionals, són imprescindibles per arribar al nostre públic. En aquest sentit, cal que les companyies també contribueixin a aquesta difusió i s’involucrin creant continguts que els Grups Xarxa Locals puguin compartir a través dels seus canals i mantenint actualitzats els seus webs i xarxes socials.
  3. Com a programadors hem de generar confiança entre el públic quant al nostre criteri, mantenint sempre uns estàndards de qualitat elevats i coneixent de primera mà tots aquells espectacles que programem.
  4. Els grups locals han de col·laborar entre si per compartir eines, reflexions i recursos. La programació conjunta amb municipis veïns és una possibilitat per generar sinergies i cobrir les mancances d’espai o recursos dels municipis més petits o que disposen de menys equipaments.
  5. No necessitem un catàleg específic per arribar al públic de 8 a 12 anys. Existeixen iniciatives molt interessants i variades per atreure nens i nenes d’entre 8 i 12 anys com poden ser els jocs i les instal·lacions. Només si continuem programant per a aquestes edats i apostant per no “infantilitzar” la nostra oferta serem capaços de recuperar aquest públic i engrescar-lo. És necessari que ens creiem el treball a fer per acostar-nos al públic preadolescent i adolescent i que siguem capaços de transmetre-ho als nostres Ajuntaments, donant el valor afegit que suposa.
  6. La categorització per franges d’edat dels espectacles pot ser un factor limitant. Hem de parlar més d’espectacles “de qualitat” que poden engrescar tant a infants com a joves i adults. Així, els artistes professionals han de tenir la capacitat d’adaptar-se al públic en cada moment, fent-los partícips de l’espectacle.
  7. Adaptar l’horari al públic al qual ens dirigim o col·laborar amb els centres educatius del municipi són algunes de les estratègies que es poden fer servir per aconseguir atreure més assistència als nostres espectacles i arribar a les franges d’edat menys assídues.
  8. La tasca de programació que fa el voluntariat de La Xarxa és una tasca social que enriqueix els municipis. Cal que fem entendre als nostres Ajuntaments el valor que aportem a la població i la necessitat que l’Ajuntament col·labori i posi a la nostra disposició els equipaments municipals per desenvolupar la nostra activitat sense entrebancs.
  9. El relleu generacional i la incorporació de noves persones voluntàries és una de les qüestions que més preocupen els grups. La Fundació Xarxa ha posat en marxa una campanya de captació de voluntariat que està al servei dels grups i que aquests poden fer servir si ho consideren oportú.
  10. La trajectòria de La Xarxa són un aval per al públic, per als municipis i per a les companyies del sector que coneixen el nostre criteri i professionalitat. Hem de continuar treballant en aquesta línia, mantenint aquesta activitat que ens és pròpia amb el compromís que ens caracteritza i compartir les nostres inquietuds i projectes amb la resta de grups per poder continuar creixent i teixint aquesta xarxa.